|
La primera vegada que va aparèixer la idea de partícula fonamental indivisible va ser a la Grècia Antiga, on es va encunyar el concepte àtom, que es derivava de la paraula grega atomos, que significava indivisible.
| 600 a.C aprox.: |
Thales de Milet descriu l'aigua com el principi bàsic material de totes les coses. S'imaginava l'Univers com una massa líquida que contenia una bombolla d'aire gran amb forma de semiesfera. La part arrodonida de la semiesfera era el Cel, i sobre la part plana flotava la Terra, com un tap de suro.
|
| 530 a.C aprox.: |
El grec Pitàgores suposava que la Terra i totes les coses que hi ha a sobre d'aquesta estaven subjectes a un principi matemàtic. També s'imaginava l'origen de l'Univers a través de nombres. Per ell els nombres tenien un significat místic. |
500 a.C aprox.: |
L'italià Parmenides i els seus deixebles s'aparten del món sensible i es dediquen a la raó pura. S'imaginen el món continu, homogeni, infinit i esfèric.
|
| 480 a.C aprox.: |
Empedocles s'imagina l'Univers format per quatre elements: terra, aigua, aire i foc. A través de la separació d'aquests elements van aparèixer el Sol, les estrelles fixes i els planetes, i després els organismes vius. Es van formar les esferes. La Terra formava la més interna, envoltada de l'esfera de l'aigua, de l'aire i del foc. |
s. 5 d.C.: |
Demòcit i Leucip van introduïr els àtoms, que eren vistos com els constituents fonamentals del món. No es creaven mai, eren immortals.
|
s. 4 d.C.: |
Aristòtil encunya el terme Física per designar la ciència de les propietats perceptibles els seus moviments o canvis. |
|
