Estructura del detector:
Les diferents seccions es limiten mitjançant circumferències concèntriques. Alguna secció abarca més d'una línia.
Al centre del detector es troba el tub o canó del feix, en el qual circulen els electrons i els positrons.
La zona que va des del tub del feix fins la tercera circumferència (la que s mostra com feta "a peces") correspon a la primera secció del detector. Aquí es detecten les partícules carregades elèctricament. En la imatge de l'exemple la traça està representada amb lila, cosa que correspon a 4 - 8 GeV. Aquesta detecció es fa en el sí d'un camp magnètic, en el que les partícules carregades es corben. Per aquest motiu les partícules carregades, que es desvien segons la regla de la mà esquerra, deixen una traça també corba. Com més corba és una traça, més pesada és la partícula carregada. Això permet diferenciar les partícules carregades.
La següent circumferència correspon a la segona secció del detector, l'anomenat "calorímetre electromagnètic". Aquí es mesura l'energia de les partícules carregades elèctricament. L'energia mesurada es mostra mitjançant una capsa groga (la qual cosa correspon a 0,5 - 1 GeV). Es mesura a partir de l'energia que dipositen les partícules al calorímetre electromagnètic, que pot ser tota la seva energia o només una part. Les partícules que perden tota la seva energia no continuen avançant, de manera que ja no són detectades en les altres parts del detector.
La cinquena circumferència representa la tercera secció del detector, l'anomenat "calorímetre hadrònic". Aquelles partícules que, després de travessar el calorímetre electromagnètic, encara tenen energia, són registrades en aquesta secció. En el cas de l'exemple la mesura de l'energia es representa mitjançant una capsa lila (4 - 8 GeV). Aquí la mesura de l'energia també té lloc, igual que en el calorímetre electromagnètic, gràcies a la cessió d'energia per part de les partícules. En aquest procés poden perdre tota o una part de l'energia. En cas que perdin tota l'energia, ja no s'enregistren més dades en el detector, i la traça de la partícula acaba al calorímetre hadrònic. En el nostre exemple la partícula, però, encara té energia i continua avançant.
L´última circumferència correspon a la quarta secció del detector, l'anomenada "cambra de muons". En aquesta secció només deixen traça els muons, que poden descriure's com electrons "pesats". En aquest exemple ens trobem amb un muó. La seva traça es representa en la cambra de muons mitjançant la creu groga i la fletxa vermella.
Ara ja conèixes les diferents seccions del detector, i com s'han d'interpretar les imatges. Per tant....
Pots provar de fer l'exercici 1!
|
