Notícies ICCUB

Cent anys de l'eclipsi que va donar la raó a Einstein

Àrea
Cosmologia
Gravitació

Cent anys de l’eclipsi que va donar la raó a Einstein El 29 de maig de 1919 dues expedicions organitzades per la Reial Societat Astronòmica de Londres van fotografiar un eclipsi total de sol amb la intenció de comprovar la validesa de la teoria general de la relativitat.

Amb motiu del centenari d’aquest eclipsi, l'Institut de Ciències del Cosmos, ICCUB [IEEC-UB] i el CRAI Biblioteca de Física i Química de la Universitat de Barcelona organitzen l’exposició « 100 anys de l’eclipsi que va donar la raó a Einstein». La mostra, que conté fons documental relacionat amb l’esdeveniment, es podrà veure a partir del 29 de maig de 2019 fins a finals d’any a la planta baixa de la biblioteca.

En la mostra es podran veure, per exemple, els articles originals d’Einstein sobre el càlcul de la deflexió de la llum (1911) i la teoria general de la relativitat (1916), tots dos publicats a la revista Annalen der Physik. També hi ha la memòria presentada davant la Reial Societat Astronòmica de Londres amb els resultats de les observacions de l’eclipsi.

Poster Eclipsi 1919Publicada per Albert Einstein el 1916, la teoria de la relativitat general prediu que un raig de llum que passi a prop d’un cos massiu —com ara el Sol— es desviarà lleugerament de la seva trajectòria rectilínia. Aquest efecte, conegut com a deflexió de la llum, també es pot deduir a partir de la teoria newtoniana de la gravitació, si suposem que la llum està formada per corpuscles atrets per la gravetat. En el cas de la relativitat general, però, el valor de la deflexió és el doble que en el cas newtonià. Una mesura de la deflexió permet saber, doncs, quina de les dues teories explica millor la gravitació.

La fase de totalitat d’un eclipsi ofereix l’oportunitat d’observar al cel estrelles properes al Sol. Si comparem les seves posicions durant l’eclipsi amb les posicions obtingudes una nit qualsevol, quan el Sol n’està més allunyat, podem determinar el valor de la deflexió causada per la presència del Sol. Aquest era l’objectiu de les dues expedicions del 1919, a Sobral (Brasil) i a l’illa de Príncipe, al golf de Guinea. Arthur Eddington, que posteriorment va arribar a ser astrònom reial britànic, va estar al càrrec de l’expedició a l’illa de Príncipe. Els valors de la deflexió obtinguts per les dues expedicions van ser interpretats com el suport definitiu a la teoria general de la relativitat. La notícia, recollida pels mitjans de comunicació de l’època, va suposar, a més, l’inici de la popularització de la figura d’Albert Einstein.

Poster Relativitat
Pòsters exposició

En el marc del centenari de les expedicions de la Reial Societat Astronòmica de Londres, el proper 6 de novembre es farà a la UB un acte commemoratiu amb la participació, entre d’altres, de Guillem Anglada Escudé, l’astrofísic que va liderar el grup descobridor del primer exoplaneta al voltant de l’estrella Alpha Centauri.

 

Activitats i Notícies relacionades