Saul Perlmutter, doctor honoris causa per la UB: «La ciència és estar obert a equivocar-se»

L’astrofísic Saul Perlmutter, que va liderar el descobriment de l’expansió accelerada de l’Univers als anys noranta i va ser guardonat amb el Nobel de Física el 2011, ha estat investit doctor honoris causa per la UB avui en una cerimònia presidida pel rector, Joan Elias, i acompanyat pels padrins, els professors Ramon Canal, del Departament de Física Quàntica i Astrofísica, i Pilar Ruiz Lapuente, membre de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB, UB-IEEC), així com pel degà de la Facultat de Física, Atilà Herms.

Després de l'acte de conferiment del títol de Dr. Honoris Causa, Saul Perlmutter va donar una conferència sobre energia fosca i l'expansió de l'univers a la facultat de física de la UB. El vídeo de la xerrada està disponible al canal Youtube de l'ICCUB

Perlmutter ha explicat d’una manera molt didàctica com el seu grup va veure que l’estudi de les supernoves llunyanes podia ser la clau per estudiar com era l’expansió de l’Univers. «La idea que l’Univers s’està expandint us hauria d’amoïnar, perquè l’Univers ho és tot», ha afirmat dirigint-se al públic, format principalment per professorat i estudiants.

L’objectiu de l'equip de Perlmutter era mesurar l’expansió de l’Univers i determinar com havia estat aquest procés. «El desplaçament al vermell de l’espectre (redshift) de la llum de les supernoves ens indica quant s’ha expandit l’Univers des que la supernova va explotar», ha explicat Perlmutter, que ha destacat que aquesta fita no era gens fàcil d’aconseguir «perquè només exploten supernoves unes quantes vegades per mil·lenni».

Tal com ha explicat Ramon Canal en la seva intervenció, Perlmutter «va idear un nou mètode de descobrir supernoves per encàrrec», mitjançant la comparació d’imatges del mateix camp estel·lar en moments diferents. La necessitat de combinar observacions amb diferents telescopis és el que el va portar a la creació del Supernova Cosmology Project (SCP).

Deu anys després d’iniciar-se el projecte, van arribar les primeres respostes i es va determinar que l’Univers s’estava expandint de manera accelerada. La recerca també va comportar una altra descoberta: la d’una energia fosca. «Fosca en el sentit que no sabem què és», ha precisat Perlmutter. Al voltant d’aquest tema s’han publicat multitud d’articles i teories: «Tothom parla sobre l’energia fosca, però ningú fa res per esbrinar què és», ha dit.

Segons Ramon Canal, el descobriment de l’expansió accelerada de l’Univers ha canviat, «no només la nostra visió de la cosmologia, sinó també els fonaments de la física». Per la seva banda, Pilar Ruiz Lapuente, membre de ICCUB i de l’SCP, ha recordat «l’extraordinària experiència» dels qui van participar en aquell moment històric. L'SCP, sota el lideratge de Perlmutter, ha anat creixent i «les qualitats humanes de Saul han fet molt per mantenir el grup unit i reforçar-lo», ha destacat la professora.

La ciència com a eina per generar pensament crític

Per poder donar resposta a totes aquestes incògnites, Perlmutter ha defensat un model de projecte «lent» que encara necessita incorporar noves tècniques, instruments i treballs de fons que facin el procés possible. Per això, ha destacat que cal ser pacients: «Val la pena dedicar deu o vint anys a aquests projectes; la societat ha d’entendre que cal temps i que no s’aconsegueix res al moment».

Tot i així, ha animat els estudiants a formar part del procés perquè, segons ha dit, «ara és el moment perfecte», en referència als nous projectes de telescopis que s’estan impulsant (els telescopis WFIRST i EUCLID) i que obriran una nova era en la cosmologia. «Ara és un moment emocionant per al camp de la cosmologia», que ha definit com una disciplina jove. «Ara estem preparats per obtenir el següent nivell de dades de precisió», ha assegurat.

Perlmutter ha finalitzat la seva intervenció amb una reflexió sobre la ciència: «La ciència és més social del que pensem. La meva experiència és que ha de ser un treball d’equip. No es tracta de competir sobre qui té la raó, sinó de col·laborar junts per resoldre problemes». En aquest sentit, també ha afirmat que «la ciència és estar obert a les equivocacions» i que per resoldre problemes complexos «cal que tothom aporti idees». «La ciència pot aportar eines per fomentar el pensament crític», ha conclòs.

Podeu veure les imatges de l'acte al Flikr de la UB