El passat divendres 10 de gener va tenir lloc, a l'Aula Magna de la Facultat de Física, la primer jornada del curs de formació per a professorat enmarcat dins del projecte ADMIRA (Activitats amb Detectors Medipix per Investigar la Radiació a l'aula).

A finals de la Primera Guerra Mundial, el físic Ernest Rutherford va dur a terme una sèrie d’experiments que consistien a bombardejar àtoms de nitrogen amb partícules alfa. Hi va observar l’aparició d’una radiació que era menys ionitzant que aquestes partícules i d’abast força més gran.

La nit del 22 al 23 d’octubre del 2019, un nou instrument instal·lat en un telescopi a Arizona va fer la seva primera observació de llum en apuntar els seus 5.000 ulls de fibra òptica cap al cosmos. El dispositiu, que observarà una xifra rècord de galàxies i quàsars, va posar així a prova la seva visió única de l’Univers.

El model cosmològic estàndard trontolla, segons els astrofísics. Com que la precisió dels resultats observacionals de l’Univers primigeni i tardà ha augmentat, els experts pensen que caldria una nova física per adaptar-se a aquestes noves dades. Aquesta és la conclusió principal d’un estudi publicat a Nature Astronomy que signen investigadors de la Universitat de Barcelona, la Universitat de Califòrnia (Estats Units) i la Universitat Johns Hopkins (Maryland, Estats Units).