"Dones i física", la nova exposició itinerant elaborada amb la col·laboració de l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona

El dimecres 18 de setembre a les 18:30 a l'Institut d'Estudis Catalans s'inaugurarà l’exposició “Dones i Física”, elaborada per la Societat Catalana de Física, filial de l’Institut d’Estudis Catalans en col·laboració amb l’Institut de Ciències del Cosmos, ICCUB, i la Facultat de Física. La inauguració precedirà a la conferència de presentació del curs 2019-2020 de la Societat Catalana de Física «La física dona. La dona física» que impartirà Àngels Ramos, investigadora de l'ICCUB i  catedràtica de Física Atòmica i Nuclear de la Universitat de Barcelona.

La mostra es podrà visitar forma gratuïta a l'Institut d'Estudis Catalans, des de la seva inauguració el dimecres 18 de setembre fins el dissabte 21 de setembre, seguint l'horari d'obertura de l'IEC (9:00-20:00)

DONES I FÍSICA

L'exposició «Dones i física» fa un petit recorregut per les vivències, les aportacions científiques i els símbols que representen algunes de les dones que, havent viscut en el passat, formen part de la història de la física d’avui dia.

Entre les 13 dones que integren aquesta mostra trobem figures com Hipàtia, la mestra de l'Esola d'Alexandria que ha esdevingut mite de la ciència, passant per la multifacètica i influent abadessa del segle XII, Hildegarda de Bingen, sense oblidar la gran Marie Curie, però reivindicant també el treball poc reconegut d'investigadores com la discreta Henrietta Leavitt, que dedueix experimentalment la relació període-lluminositat de les Cefeides però que no està autoritzada a firmar els articles dels seus treballs, o Cecilia Payne, que es veu obligada a suggerir un error en la seva tesi quan conclou que l'hidrogen és el principal component de les estrelles, tot i que més tard aconseguirà formar part de la gran ciència de Harvard.  Dins «Dones i física» també hi és present el conflicte de l'era atòmica per mitjà d'una Irène Joliot-Curie que amaga els treballs que ha realitzat en reactors nuclears als nazis i es fa membre d'organitzacions pacifistes per al desarmament nuclear, o Lise Meitner, que dóna explicació a la fissió nuclear i rebutja participar en el projecte Manhattan, on sí que treballa Chien Shiung Wu, la física experimental que mostra la violació de la llei de conservació de la paritat en les desintegracions beta, o la premi Nobel Maria Goeppert-Mayer.  La gran teòrica Emmy Noether, la discutida inventora Hedy Lamarr, la mare de la matèria fosca, Vera Rubin, o la reina de la física del carboni, Mildred Dresselhaus acaben de completar aquesta exposició.

Una exposició que és conscient de la impossibilitat de fer una sel·lecció definitiva que representi a totes les dones que han treballat en els diferents camps de la física en el passat, i que renuncia també a endinsar-se en el món cada cop més gran de les físiques actuals, però que no per això no deixa de voler posar en valor els treballs desenvolupats per les dones en la física i d'encoratjar a totes les investigadores d'avui dia i a les que ho seran en un futur.

EXPOSICIONS ITINERANTS ICCUB

«Dones i física» formarà part del conjunt d'exposicions itinerants que gestiona l'Institut de Ciències del Cosmos. Aquestes exposicions estan disponibles en la seva versió impresa per a ser acollides per centres centres culturals i educatius de forma gratuita, amb la única condició de fer-se càrrec del transport. La seva versió digital es pot consultar i descarregar lliurement des de Servipartícules i Serviastro.

Les exposicions que actualment formen part d'aquest conjunt són: «Amb A d'AstrònomA», dedicada a astrònomes de diferents segles i països, l'aportació a l'Astronomia de les quals ha tingut rellevancia mundial, «Investigadores en física nuclear», dedicada a diferents investigadores que han contribuït molt significativament al camp de la Física Nuclear, des de l’inici, «Telescopi Assumpció Català», homenatge a Maria Assumpció Català, la primera professora numerària astrònoma a la universitat espanyola i que dona nom al telescopi instal·lat a l’Observatori-Aula del Centre d’Observació de l’Univers (Àger, Montsec), «Viatge cap a l'univers fosc», proposa un recorregut per les fascinants fronteres de la cosmologia i la gravetat, que van des de la matèria fosca i l'energia fosca, als forats negres i les ones gravitacionals,«Les distàncies còsmiques»,  mostra els mètodes per a mesurar distàncies als cossos celests i com aquests mètodes s'han anat desenvolupant amb els anys segons les distàncies a mesurar, «Mil milions d'ulls per a mil milions d'estrelles», dedicada a la missió Gaia, dissenyada i construïda per l’Agència Espacial Europea a proposta dels científics europeus per a la mesura de les posicions, distàncies i moviments de mil milions d’estrelles, «De la Terra a l'Univers», mostra l'Univers mitjançant imatges astronòmiques de gran rellevància científica divulgativa, però a més d'una bellesa increïble, preses des de diferents observatoris del món.